Curs 2002-2003 (Fase I)
o El Pati de les tortugues. Treball de recerca interdisciplinari, realitzat per 4 alumnes, en el que hi ha una part comuna (Disseny i construcció del bassal i rierol) i una d’específica per cada alumne: hidrogeològica (Isaac Lleixà), vegetació aquàtica (Núria Pedrola), vegetació terrestre (Cristina Martí) i fauna (Gerard Castro). Es lliuren al CRARC les tortugues del pati i s’inicien els tràmits per fer la sol·licitud per tenir tortugues autòctones.
Curs 2003-2004 (Fase II)
El Pati de les tortugues com a ecosistema (Ferran Hernández). Treball de recerca en el que s’estudia la xarxa tròfica del pati i es discuteix el seu equilibri i viabilitat.
Les tortugues del pati de l’escola (Brais Martínez). Treball de recerca que estudia les tortugues que han passat per aquest indret i els possibles canvis que s’han de realitzar per a que el Departament de Medi Ambient doni el vist-i-plau per a tenir-hi tortugues autòctones protegides (Testudo hermanni).
Anàlisis d’aigües (Xavier Berruga). Treball de recerca encaminat a determinar les característiques químiques de l’aigua del bassal i poder-la catalogar, tot comparant-la amb anàlisis realitzats en diversos indrets d’aigües continentals naturals (llacs, embassaments, rierols).
2003-2004 Personal DMA i CRARC
Curs 2004-2005 (Fase III) (A partir d’aquesta fase es presenten en PDF els treballs íntegres i/o els pòsters resums dels treballs de recerca)
Microclimes al Pati de les tortugues (Gerard Sagués). Aquest treball es basa en la utilització de sensors per a la realització de mesures microclimàtiques. S’ha dedicat especial esforç als gradients verticals, tant a l’aigua (termoclina) com a terra (hibernació de les tortugues). Precisament ha estat un hivern especialment fred i s’ha pogut enregistrar la temperatura on estaven enterrades les tortugues i compararla amb la de superfície, que ha assolit valors negatius, fins a tal punt que s’ha glaçat tota la superfície del bassal. (Premi Baldiri Reixac) [ Treball | Pòster-resum ]
2004-2005 Sensors. Gràfica hibernació
Curs 2005-2006 (Fase IV)
El vol de Gea (Joan Fernández). Treball envers l’origen del vol i les seves modalitats. Inclou una part pràctica consistent en l’estudi de les espècies d’ocells que visiten el Pati de les tortugues i es construeixen i s’instal·len diverses caixes-niu. [ Treball ]
Etologia i reproducció de la tortuga mediterrània (Alba Vendrell). Amb aquest treball de recerca es realitza un estudi dels diferents factors implicats en la reproducció de la tortuga mediterrània, del seu comportament i s’inicia un interessant estudi durant el procés d’hibernació proposat per Albert Martínez del CRARC. Hem tingut un problema amb una tortuga (l’hem trobada flotant en el bassal). [ Treball
2005-2006 Tortuga ofegada i acció correctora
Curs 2006-2007 (Fase V)
o Hibernació i reproducció de Testudo hermanni (Laia Herrerias). En aquest treball es comproven i validen (es dedica especial esforç al calibratge d’instruments) dades iniciades en un treball anterior i s’acaba de demostrar la relació entre variacions de pes i nivell d’humitat ambient durant el procés d’hibernació. Pel que fa a l’apartat reproductiu, les millores realitzades al pati han permès trobar-hi ous per primera vegada i s’ha portat a terme la construcció d’una incubadora. (Premi CIRIT) [ Treball]
o Autosuficiència alimentària de la tortuga mediterrània (Marta Lozano). Aquest treball de recerca va encaminat a l’estudi de les espècies vegetals que formen part de la dieta de Testudo hermanni en condicions naturals, analitzar la viabilitat de la seva introducció al pati, així com el tipus (transplantament, planter o llavor) i calendari d’aquesta introducció, per tal que les tortugues del pati no necessitin cap aportació extra d’aliment. (Premi CIRIT) [ Treball]
o El bassal del Pati de les tortugues (Òscar Cusó). Aquest treball consisteix en un estudi ecològic global del bassal, utilitzant gran quantitat de tècniques (morfomètriques, físiques, químiques i biològiques), essent un dels principals objectius del treball arribar a un diagnòstic del seu estat ecològic, verificant l’eficàcia dels diferents aspectes que es tingueren en compte en el moment del seu disseny i construcció per part de quatre alumnes de batxillerat en la Fase I del projecte (primer treball de recerca aquí presentat, El Pati de les tortugues, Curs 2002-2003). (Premi Baldiri Reixac) [ Treball ]
Curs 2007-2008 (Fase VI)
o Variacions de pes durant el procés d’hibernació de Testudo hermanni (Eudald Pascual)*. Mentre dura la hibernació les tortugues no mengen ni beuen i és conegut que existeix una pèrdua de pes durant aquest procés; el que no se sabia fins els estudis realitzats a l’Escola (iniciats en treballs anteriors), és que es produeixen recuperacions de pes. Després d’analitzar a fons les dades de dos períodes complets d’hibernació a partir de l’estudi de dades dels dos últims anys al Pati de les tortugues es confirmen aquestes recuperacions en totes les tortugues. S’ha ideat un nou sistema per ajudar a interpretar els resultats obtinguts i es porta a terme una discussió atenent a les regularitats trobades i a l’escassa bibliografia existent. (Premi al Fòrum de treballs de recerca del Baix Llobregat). [ Treball]
o Reproducció de la tortuga mediterrània a l’escola (Berta Ollé). Aquest treball representa una continuació directa d’un treball anterior en el que per primera vegada es trobaren ous al pati i també es tenia la sospita que la temperatura no era suficient per a la incubació dels ous (per això es va construir una incubadora). En el decurs d’aquest treball s’ha comprovat que la temperatura al pati és efectivament insuficient, s’ha millorat en la detecció dels ous, s’ha perfeccionat la incubadora i per primera vegada s’han obtingut cries (si bé només dues). S’ha adaptat un terrari interior i se n’ha dissenyat i construït un d’exterior per a situar al Pati de les tortugues i s’han començat estudis biomètrics i de pes de les tortugues petites (amb dos exemplars més de la mateixa edat proporcionats pel CRARC). [ Treball
2007-2008 Construcció terrari exterior
Curs 2008-2009 (Fase VII)
o Optimització del sistema d’incubació artificial per a la reproducció de la tortuga mediterrània a l’Escola. (Èlia Faixó). Aquest treball s’inclou en el projecte de reproducció d’exemplars adults de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) que tenim actualment al Pati de les tortugues. En treballs anteriors ja s’havia evidenciat la necessitat d’utilitzar una incubadora, perquè la temperatura del pati es mostrava insuficient per a la correcta incubació dels ous. El curs passat es va aconseguir descendència (dues tortuguetes) per aquest sistema, amb una incubadora de calefacció per aigua. Un dels objectius d’aquest treball ha estat el d’optimitzar aquest sistema d’incubació per arribar a poder controlar en futurs treballs de recerca el sexe de les tortugues, però evitant els riscos que representen les temperatures excessives per als embrions. L’altre objectiu principal ha estat el de portar a terme els primers estudis en tortugues nascudes a l’Escola durant el seu primer any de vida. S’ha obtingut un control tèrmic i hídric molt precís amb la nova incubadora i han nascut 4 tortugues sanes, sense duplicacions de plaques. Malgrat tot, caldrà realitzar més estudis en aquest sentit i determinar també un fet sorprenent: les tortugues d’aquest any han crescut el doble de ràpid que les del curs passat (sota les mateixes condicions). [Treball ]
o Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània. (David Bretones)**. Aquest treball arrenca d’un dels aspectes tractats en un treball anterior referent a la datació de l’edat de les tortugues. L’objectiu inicial d’aquest treball era el d’esbrinar si es podia determinar per osteocronologia (datació mitjançant restes d’ossos) l’edat exacta d’una tortuga mediterrània (aprofitant que s’acabava de morir un exemplar molt vell durant l’ última hibernació), tenint en compte que aquest sistema per a la determinació de l’edat (el més exacte per a aquests animals) no s’havia aplicat en exemplars de més de 20 anys, i a la nostra tortuga se li havia suposat una edat de més de 70 anys; i, en cas afirmatiu, intentar determinar quin dels mètodes d’osteocronologia resulta el més adequat. Per portar a terme aquest treball amb el nivell metodològic requerit hem necessitat la col·laboració de diversos departaments de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (Biologia Animal, Biologia Cel·lular i Ecologia) i de la Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana (Campus de Bellvitge) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. [ Treball | Pòster-resum ]
El CRARC va publicar una notícia que fa palesa la rellevància dels resultats científics aconseguits amb aquest treball de recerca: http://www.amasquefa.com/html2/public/entitats?id=162&showContent=NOTICIES&content=18188
o Adaptacions vegetals i cromatisme estacional al Pati de les tortugues (Laura Pascual). Podríem dir que al Pati de les tortugues hi ha tres grans blocs d’estudi: el bassal, les tortugues i la vegetació. El present treball s’emmarca en aquest últim, de la mà d’una alumna interessada en la botànica i la fotografia, disciplines que ha portat bastant més enllà (en els aspectes d’adaptacions vegetals especials i macrofotografia) del que podríem considerar un treball de batxillerat, si tenim en compte l’enfocament científic que l’acompanya en tot moment i la qualitat fotogràfica i estètica aconseguides. (Premi Baldiri Reixac 2008-2009) [ Treball
2008-2009 Document fotocronològic
Curs 2009-2010 (Fase VIII)
o Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània (II) (Alba Prieto). Aquest treball representa la segona part d’un projecte d’investigació sobre la determinació de l’edat d’una tortuga mediterrània (Testudo hermanni), iniciat en un treball de recerca anterior (David Bretones, 2009). La primera part del projecte va consistir en l’obtenció de les preparacions histològiques dels talls transversals de fèmur seguint diferents metodologies, tant les citades a la bibliografia (Castanet i Cheylan, 1979; Zug, 1991), com altres de noves. Aquestes diferents metodologies i/o tècniques histològiques i d’observació utilitzades, realitzades amb l’ajuda de la Dra. Durfort (Departament de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biologia) i de la Dra. Manzanares (Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina) s’allargaren més del previst i el David Bretones no va poder analitzar la major part del material. Aquí comença la segona fase del projecte, en la que es pretén estudiar tot aquest material, incorporar una nova tècnica (observació interferencial de Nomarski) i aprofundir en el coneixement del creixement de l’os i de la histologia òssia, per tal de decidir si aquests mètodes són realment aplicables per a la datació de la nostra tortuga i, en cas afirmatiu, determinar quina és la tècnica més adequada. Un altre objectiu és el de decidir si els mètodes dendrocronològics són aplicables a l’osteocronologia, tant pel que fa a la tècnica de recompte com en relació a la possible informació ecològica (creixement i vida de l’animal). (Premi Recerca Jove – CIRIT) [ Treball | Pòster-resum ]
o La selecció del sexe en Testudo hermanni.(Jordina Colom). Optimitzar el sistema d’incubació artificial a l’Escola va ser el principal objectiu d’un treball anterior (Èlia Faixó, 2009), en el que, a part de demostrar que es pot aconseguir un control molt precís dels paràmetres ambientals, es va descobrir l’existència d’una variació de mig grau centígrad entre la sonda tèrmica situada a nivell dels ous i la que estava a l’exterior de la caixa d’incubació (a l’interior de la incubadora). El meu treball s’ha centrat en investigar la possible rellevància d’aquesta petita variació de temperatura (aprofundint en el coneixement teòric dels mecanismes de determinació del sexe per factors ambientals); en descartar un possible mal funcionament dels sensors (realitzant un exhaustiu calibratge dels mateixos) i en portar a terme la primera selecció de sexe de tortuga mediterrània a l’Escola, seguint les recomanacions del CRARC i de la bibliografia existent. El instruments que s’han utilitzat de patró per al calibratge han estat un termòmetre de precisió BRAND i un termohigròmetre Testo 177-H1 del Servei de Camps Experimentals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. [ Treball | Pòster-resum ]
2009-2010 Document fotocronològic
Curs 2010-2011 (Fase IX)
o Optimització de les condicions de vida de la tortuga mediterrània a l’Escola (Alba Ramon). Com es pot deduir pel títol, el meu treball ha pretès millorar tots aquells aspectes relacionats en com viuen les tortugues de l’Escola. Així doncs, es podria dividir en dues parts, en primer lloc una part de balanç de l’estat actual, tant a nivell global com de cada exemplar i, en segon lloc, les tasques dutes a terme per a millorar cada aspecte de la seva vida en condicions de semillibertat. Tot això amb l’objectiu final d’optimitzar el temps dedicat al seu manteniment i al mateix temps aconseguir unes condicions de vida el màxim semblants a les que es trobarien en llibertat. (Premi Recerca Jove – CIRIT) [ Treball | Pòster-resum ]
o Increment de la biodiversitat al Pati de les tortugues (Albert Marsà). L’objectiu d’aquest treball és el d’augmentar la diversitat d’espècies al pati de les tortugues, mantenint l’equilibri de les xarxes tròfiques ja existents. Per complir correctament amb les normes establertes s’ha realitzat un seguit d’estudis i valoracions sobre les espècies que es volien introduir. Aquestes espècies no han estat escollides arbitràriament, són espècies que tenen un interès biològic per al seu estudi i per al pati de les tortugues i que ens permeten col·laborar amb centres com el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya). Els organismes introduïts provenen de diversos indrets naturals com el Montseny, el Maresme o Collserola i d’institucions com el CRARC o el CESIRE-CDEC (Centre de Documentació i Experimentació en Ciències). Durant la selecció s’ha tingut en compte que fossin organismes autòctons, evitant en la mesura del possible la introducció d’espècies exòtiques al pati de les tortugues, continuant en la mateixa línia del pati de protecció d’espècies autòctones catalanes com és el cas de les tortugues mediterrànies i de les salamandres. [ Treball | Pòster-resum ]
o Fotografia biològica d’aproximació (Natàlia Garcia). En aquest treball s’estudien i es mostren diverses maneres d’aplicar la fotografia d’aproximació al món de la naturalesa i es proposen algunes tècniques per a la millora de la qualitat d’imatge i del reportatge fotogràfic de caire biològic. El primer pas ha consistit en aprendre a valorar una imatge des del doble punt de vista de qualitat d’imatge i interès biològic. Per dur a terme aquests dos requisits, he hagut de conèixer i aprendre prèviament a utilitzar diferents instruments de captura d’imatges (càmeres rèflex digitals amb diferents tipus d’objectius, càmeres connectades a lupes i microscopis i escàners) i el software associat a la captura (Motic Images Plus) i al tractament d’imatges (Photoshop) que tenim a disponibles l’Escola. Un segon pas ha consistit en intentar millorar la baixa qualitat de les imatges capturades a través de lupes binoculars. Al veure que no s’aconseguia, es va proposar una alternativa: substituir aquest mètode de captura per el d’una macrofotografia a proximitat màxima i realitzar una ampliació per software. Això només és possible si la macrofotografia està molt ben enfocada; en aquest sentit, poder disposar de pantalla live view, orientable, amb lupa d’enfocament i comandament a distància, és la combinació ideal i permet ampliar zones de la imatge a un nivell d’augment equivalent al de l’estèreomicroscopi però amb una millor qualitat d’imatge. També s’estudia la utilització del gran angular per a la fotografia d’aproximació i es conclou que no pot substituir a l’objectiu macro, però que el complementa, ja que permet situar un organisme en el seu hàbitat, i es un aspecte a considerar en el marc del reportatge biològic d’aproximació. Per últim, s’intenten aplicar els coneixements adquirits a la realització de sis projectes de microfotografia i macrofotografia amb contingut biològic. [ Treball | Pòster-resum ]
2010-2011 Document fotocronològic
Curs 2011-2012 (Fase X)
o Estratègies per millorar la reproducció de la tortuga mediterrània a l’escola (Juan Maria Jurado). El curs passat es va trencar la tendència a l’alça del nombre de naixements a l’escola. Aquest treball pretén revertir aquesta tendència, incidint en els tres aspectes més importants que poden influir en el nombre de descendents: l’alimentació de les tortugues, postes i recollida dels ous, i les condicions d’incubació; tenint present que es vol continuar en la línia de seleccionant tortugues del sexe femení. Aquest any, aprofitant que s’ha realitzat un curs sobre tortuga mediterrània al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, amb col•laboració amb el CRARC, s’ha dedicat un apartat a aspectes veterinaris de les tortugues juvenils, i s’ha portat a terme un estudi biomètric per decidir quines tortugues es podien alliberar, per primera vegada, al medi natural, en aquest cas al massís del Garraf. [ Treball | Pòster-resum ]
o Registre i anàlisi de les variacions de pes en exemplars juvenils de Testudo hermanni durant el període d’hibernació (Sergio García). L’objectiu principal d’aquest treball de recerca és estudiar molt detalladament les variacions de pes en exemplars juvenils de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) durant el procés d’hibernació, amb la finalitat de determinar si les variacions de pes amb recuperació, trobades en exemplars adults, són també detectades en les tortugues juvenils nascudes a l’escola. S’ha hagut d’esperar a la finalització d’altres projectes d’estudi per disposar de suficients exemplars juvenils i poder començar aquest projecte, en concret un que comparava el creixement entre tortugues que hibernen i les que no ho fan (Alba Ramon, 2010). A partir d’aquí s’han pogut fer hibernar totes les tortugues juvenils que, per altra banda, sembla ser el més convenient (Alice i Frank, 2006) amb algunes consideracions aportades en un treball anterior (Alba Ramon, 2010). [ Treball | Pòster-resum ]
2011-2012 Document fotocronològic
Curs 2012-2013 (Fase XI)
o Estratègies per millorar la reproducció de la tortuga mediterrània a l’escola II (Clara Peña). En un treball de recerca anterior (Juan Maria Jurado, 2011) es va proposar una nova estrategia d’incubació amb el triple objectiu d’augmentar l’eficiència reproductora, continuar obtenint femelles i disminuir el nombre de duplicacions de placa dels nou nats. Això és el que s’ha fet en aquest treball (introduint una segona incubadora).
La nova estratègia d’incubació ha funcionat pel que fa al primer dels tres objectius, el d’incrementar el nombre de naixements, perquè han nascut 9 tortugues de 18 ous incubats. Aquesta alta eficiència (50%), molt superior a la dels dos anys anteriors, encaixaria, en canvi, si la col·loquéssim a continuació de la de l’any 2009, que va obtenir una eficiència del 40%.
El segon objectiu, el d’obtenir femelles, encara no podem saber si serà tan eficient com el de la temperatura continuada (tant les tortugues alliberades el curs passat al Garraf, com les d’aquest any al Montsant, eren majoritàriament femelles) i, pel que fa al tercer objectiu derivat de les noves condicions d’incubació, el de disminuir la presència de duplicacions, tampoc podem treure una conclusió clara perquè, malgrat hem observat duplicacions en 6 dels 9 exemplars (Figura dreta), hem descobert l’existència d’un possible factor hereditari a través d’un dels pares (Figura esquerra). [ Treball | Pòster-resum ]
o Iniciació a la bioinformática a través de les tortugues de l’Escola (Rubén Marías). En aquest treball de recerca es realitza una aproximació al món de la bioinformàtica fent servir dades reals i una metodologia d’actualitat. La idea va sorgir quan em vaig assabentar que uns gens de l’ADN mitocondrial (12S i CytB) de les tortugues de l’escola (Testudo hermanni) havien estat seqüenciats per a formar part d’un estudi dut a terme pel Dr. Salvador Carranza (CSIC-UPF) uns anys enrere. Aquest fet em permetia entrar a formar part del projecte del Pati de les tortugues de l’escola des d’un punt de vista que m’interessava especialment: l’aplicació biològica de la informàtica.
L’aprenentatge de la metodologia bioinformàtica s’ha portat a terme al CRG (Centre de Regulació Genòmica) de Barcelona, en el grup d’investigació de genètica evolutiva, sota la supervisió de la Dra. Marina Marcet Houben. Per una banda, s’ha detallat la manera amb la qual es pot investigar la procedència genètica d’un determinat organisme, si disposem de la seqüència de nucleòtids d’un gen concret (o de la seqüència d’aminoàcids d’una determinada proteïna), mitjançant la creació d’un arbre filogenètic amb software disponible a la xarxa (Phylemon, BLAST, ITOL), perquè pugui resultar una guia útil en estudis bioinformàtics posteriors; i, per altra banda, s’ha pogut aplicar per la creació dels arbres filogenètics de les tortugues de l’escola a partir de les seqüències dels gens 12S i CytB, juntament amb les dels mateixos gens d’altres espècies que s’han extret del NCBI (National Center for Biotechnology Information).
Finalment, s’ha aprofitat el fet que hem trobat un error en un dels programes utilitzats, per tractar amb un cert detall la importància del control dels errors quan es treballa amb quantitats ingents de dades, com és el cas de la bioinformàtica. [ Treball | Pòster-resum ]
2012-2013 Document fotocronològic
Curs 2013-2014 (Fase XII)
o Hibernació i reproducció de Testudo hermanni II (Marc Olivella). L’objectiu general del meu treball ha estat estudiar la tortuga mediterrània en totes les etapes per les quals va passant en un any, d’aquesta manera el treball està dividit en hibernació, posta d’ous, incubació i naixements. Dins d’aquests etapes m’he centrat en alguns aspectes més específics (ja iniciats en treballs anteriors) com la pèrdua de pes en les tortugues juvenils durant la hibernació o el d’intentar solucionar el problema del registre de la humitat relativa durant la incubació amb l’ajuda d’uns nous enregistradors electrònics de dimensions més reduïdes.
Pel que fa a la hibernació, els resultats de les corbes de pes individuals han mostrat que no s’ha produït cap recuperació de pes en tortugues juvenils, malgrat hem observat petits períodes d’estabilització durant la hibernació en dies especialment humits. En quant a la pèrdua global de pes, s’ha tornat a constatar que les juvenils tenen una major pèrdua de pes global que les tortugues grans. Aquesta pèrdua de pes sembla ser més acusada en les tortugues que hibernen per primera vegada en relació a les que no ho fan per primer cop. Aquest fet, cas de confirmar-se en estudis posteriors, podria representar una veritable aportació al coneixement sobre el risc d’hibernar des del primer any de vida.
Malgrat hagi estat l’any amb el millor índex reproductiu, es continuen observant duplicacions de plaques. Aquest any 5 de les 11 tortugues en presenten. També vam realitzar una dissecció dels ous no eclosionats i vam descobrir que tots els embrions desenvolupats presentaven duplicacions. Desconeixem les conseqüències d’aquestes duplicacions i si tenen a veure amb els embrions no eclosionats, però creiem que les dades aportades aquest any permetran aprofundir en aquest aspecte en estudis posteriors. [ Treball | Pòster-resum ]
o Les columnes de Winogradsky del bassal del Pati de les tortugues (Pep Atencia). La idea de fer aquest treball va sorgir de la proposta d’un ex alumne de l’escola, l’Eudald Pascual, ara ja biòleg, que continua participant en el projecte del Pati de les tortugues i ens va aportar bibliografia específica sobre aquest tema. Posteriorment ens posàrem en contacte amb el Dr. Jordi Urmeneta, professor d’Ecologia Microbiana del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, expert en la matèria, i que havia muntat les columnes gegants de Winogradsky que s’exposen al Cosmocaixa de Barcelona. El procés d’identificació dels microorganismes va consistir en aïllar soques de bacteris pures procedents de les mostres que es van extreure de les columnes, extreure’n el DNA i amb la seqüència d’un gen específic, el gen que codifica per l’RNA ribosòmic 16S, identificar algunes de les espècies de bacteris que habiten a les columnes de Winogradsky de l’escola mitjançant l’ús de programes bioinformàtics, el funcionament dels quals està detallat en un treball de recerca del curs passat (Iniciació a la bioinformàtica a través de les tortugues de l’escola de Rubén Marías) i que m’ha servit de punt de partida per conèixer aquesta metodologia.
Un cop s’ha pogut estudiar a fons el desenvolupament de les columnes de Winogradsky a l’escola i s’han aconseguit identificar algunes de les espècies bacterianes que hi habiten (concretament 4 amb seguretat a nivell de gènere i les seves espècies més probables), seguint un protocol modern d’identificació de microorganismes, es pot dir que s’han pogut assolir tots els objectius plantejats a l’inici de la recerca. [ Treball | Pòster-resum ]
2013-2014 Document fotocronològic
Curs 2014-2015 (Fase XIII)
o Variacions de pes durant la hibernació i el període actiu en exemplars juvenils de Testudo hermanni i optimització reproductiva dels adults (Blanca García). En estudis anteriors s’havia observat que les tortugues juvenils durant la hibernació perden un percentatge de pes molt més elevat que les adultes (Sergio Garcia, 2011) i que les tortugues de pocs mesos de vida que hibernen per primera vegada, pateixen una forta davallada de pes a l’inici superior a les altres juvenils que no hibernen per primera vegada; el curs passat es va aventurar la hipòtesi que la causa d’aquesta primera pèrdua de pes podria ser deguda a una expulsió tardana de restes no digerits (Marc Olivella, 2013). Hem aprofitat que aquest any disposem de 10 exemplars de la mateixa generació, nascuts a l’Escola el curs passat, per estudiar aquesta forta baixada de pes durant el primer tram i per detectar possibles recuperacions. Els nostres resultats són compatibles amb la hipòtesi esmentada, perquè els únics exemplars que han presentat la davallada inicial de pes (com la M1) són els que no havien buidat el seu tub digestiu els dies d’observació previs a la hibernació. També hem observat algunes petites recuperacions i/o estabilitzacions en la pèrdua de pes, després de dies especialment humits. Pel que fa a la nova estratègia per millorar la reproducció de la tortuga mediterrània a l’Escola podem concloure que ha tornat a funcionar en relació al nombre de naixement (és l’any amb més naixement i amb un millor índex reproductiu), però creiem que encara podria millorar aplicant les modificacions proposades. També hem observat una disminució en les duplicacions de plaques en relació als cursos precedents, i en desconeixem la causa.[ Treball | Pòster-resum ]
o El Pati de les tortugues. Projectes de manteniment i millora (Enric Vila). Aquest treball de recerca està directament relacionat amb les tortugues del pati de l’escola, però des d’un punt de vista bastant diferent als treballs precedents perquè, en lloc de l’estudi sobre la biologia d’aquests animals i la seva reproducció, va encaminat a realitzar tasques de manteniment i millora del Pati de les tortugues i del bassal, que requereixen un esforç considerable de planificació i realització que no es poden portar a terme amb les tasques de manteniment habituals. El fet de poder disposar dels treballs de recerca anteriors i sobretot dels documents fotocronològics (en els que es detallen les accions realitzades al pati durant més de 10 anys), ha estat de gran ajuda per poder-ne interpretar alguns aspectes i ens ha permès treure conclusions sobre la durada d’alguns materials. Inicialment, malgrat els objectius específics del treball no estaven del tot definits, sí ho estaven els generals; tant de manteniment (hi havia la necessitat de reparar una pèrdua d’aigua del bassal, substituir les bombes hidràuliques avariades, redreçar un arbre torçat i millorar la seguretat de cara a la prevenció de caiguda de les tortugues al bassal) com de millora (disseny i muntatge d’un nou sistema de reg gota a gota i construcció d’una zona de vegetació semiprotegida per a les tortugues). En relació a la zona de vegetació semiprotegida, podem concloure que és una estratègia efectiva. Les tortugues no hi poden accedir fins que s’obre la comporta i això permet a les plantes créixer sense ser menjades quan són petites. Per a les tortugues es proposa trasplantar (procedents del camp) exemplars de plantatge de fulla ampla i de fulla estreta un mes abans del període de vacances. Queda pendent estudiar la gestió que es fa d’aquest espai la resta de l’any. Paral·lelament s’han estudiat, des d’un punt de vista ecològic, alguns aspectes relacionats amb la presència d’alguns organismes al pati de les tortugues, alguns per la seva introducció (amfibis, insectes pal, plantes carnívores) i altres, no tan desitjats, per al seu control (mosquits, vespes…). [ Treball | Pòster-resum ]
2014-2015 Document fotocronològic
Curs 2015-2016 (Fase XIV)
o Hibernació i reproducció de la tortuga mediterrània a l’Escola: recerca i projectes didàctics (Mar Pons). Els objectius, com s’entreveu a partir del títol, són de dos tipus: els destinats a continuar els estudis de recerca iniciats en anys anteriors sobre la biologia d’aquesta espècie protegida (en els que s’han pogut tancar satisfactòriament algunes línies d’investigació alhora que n’han sorgit de noves), i els orientats a la divulgació dels aspectes més rellevants sobre la vida de les tortugues, en els que hem gravat en vídeo la posta dels ous d’una de les femelles i el naixement d’una tortuga amb la tècnica time-lapse. Aquestes gravacions han servit per fer xerrades a l’Escola (P5, 4t de Primària i 1r d’ESO) però també per participar en el documental “Animalades” de TV2 Catalunya sobre fauna autòctona catalana. Pels objectius “més científics” s’intenta aportar noves dades sobre la hibernació de les tortugues juvenils, aprofitant que és el tercer any que disposem de suficients exemplars d’una mateixa generació i, per tant, de dades de diversos anys amb les que potser es pot iniciar la redacció d’un nou article per publicar en revista científica, i també estudiar alguns aspectes relacionats amb la incubació artificial dels ous per tal de continuar obtenint majoritàriament femelles, però variant les condicions d’humitat per veure si així es pot millorar l’índex reproductiu i aportar més dades sobre les duplicacions de plaques que apareixen a temperatures d’incubació elevades. [Treball | Pòster-resum ]
2015-2016 Document fotocronològic
Curs 2016-2017 (Fase XV)
o Malformacions en Testudo hermanni, causes ambientals o genètiques (Pau Vilaseca). En treballs anteriors s’havia observat que alguns dels individus nascuts a l’Escola presentaven malformacions. Descriure totes les malformacions aparegudes a l’Escola, analitzant com han afectat a la vida dels individus a partir del banc de dades que s’ha anat generant en treballs de recerca anteriors, és el primer objectiu d’aquest treball. Després s’estudien i analitzen les possibles causes que provoquen malformacions en aquesta espècie i s’intenta discriminar entre causes genètiques i causes ambientals en el cas de les tortugues nascudes a l’Escola, perquè tenim un cas de progenitor amb duplicacions de plaques (una malformació lleu).
D’aquesta forma, si en coneixem millor les causes, possiblement podrem reduir l’índex de malformacions de tortugues nascudes a l’Escola en els propers anys. [Treball | Pòster-resum ]
o Variacions de pes durant el procés d’hibernació en exemplars juvenils de Testudo hermanni sota diferents condicions d’humitat ambient (Ferran Jiménez). L’objectiu principal d’aquest treball és el d’analitzar dades de variacions de pes de tortugues juvenils obtingudes durant diversos períodes d’hibernació sota diferents condicions d’humitat ambient, amb la intenció de conèixer l’evolució d’aquestes variacions de pes durant tota la hibernació, el percentatge de pèrdua total del pes de l’animal que pot representar i si les tortugues juvenils presenten capacitat de recuperació de pes per rehidratació quan l’ambient és especialment humit, com s’ha demostrat en tortugues adultes. A més, aprofitant que ara es disposa d’un gran nombre d’exemplars juvenils de menys d’un any de vida, es pretén comprovar com afecta a la pèrdua global de pes d’aquests animals durant la hibernació variar els nivells d’humitat ambient, i en quines condicions aquesta pèrdua pot representar un dels principals factors de risc per la supervivència de l’animal durant la seva primera hibernació.
Així doncs, la hipòtesi que s’intentarà comprovar, a partir de l’anàlisi de dades de l’última hibernació i també de les dels 4 anys anteriors, és la següent: La pèrdua de pes durant la hibernació en exemplars juvenils de Testudo hermanni de menys d’un any és degut a la pèrdua d’aigua per un ambient massa sec i pot representar el principal factor de risc per la supervivència de l’animal en condicions de semillibertat. [Treball | Pòster-resum ]
o Introducció a l’estudi de les planàries. Manteniment, descripció i recerca. En aquest treball de recerca pretenem aconseguir obtenir una colònia estable de planàries al bassal del Pati de les tortugues de l’Escola. Per fer-ho, estudiarem les planàries més freqüents que es troben en aigües catalanes, analitzarem l’aigua dels seus hàbitats i la seva resposta a diferents condicions ambientals per veure quina és l’espècie més idònia per a introduir al bassal i que s’hi pugui desenvolupar de forma autosuficient.Però també m’he interessat per les tècniques modernes que s’utilitzen actualment en l’estudi d’aquests animals “model” en recerca biomèdica. És per això que en aquest treball es poden veure dues vessants, la de camp, treballada en sortides, al bassal i unes petites proves fetes al laboratori de Biologia de l’Escola, i la de laboratori, feta en un dels laboratoris del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB). [Treball | Pòster-resum ]
2016-2017 Document fotocronològic
Curs 2017-2018 (Fase XVI)
o Optimització del sistema d’incubació artificial per a la reproducció de la tortuga mediterrània a l’Escola (II) (Arnau Ruíz). Al Pati hi ha tres exemplars adults de tortuga mediterrània, dues femelles i un mascle, que és la proporció més recomanada per a les instal·lacions de cria (Soler, 2011). Aquestes tortugues estan a l’escola des del curs 2003-2004, malgrat no va ser fins el curs 2006-2007 quan es trobaren els primers ous al Pati, però sense eclosionar, degut a una temperatura d’incubació insuficient (Laia Herrerias, 2007). A partir d’aquest moment es va decidir realitzat la incubació dels ous de manera artificial. Aquesta incubació artificial ha anat evolucionant fins acabar en un sistema de calefacció per aire (Incubadora Jaeger) que permet un control de la temperatura molt més acurat (Èlia Faixó, 2008) i és el que fan servir la majoria de criadors de tortuga mediterrània en captivitat (Soler, 2011), però existeix un problema amb el control real de la humitat a nivell d’on estan situats els ous a l’interior de les caixes d’incubació situades a dins de les incubadores. En treballs anteriors s’ha evidenciat un problema de condensació d’humitat a les caixes d’incubació quan estan tancades i l’any 2014 es relaciona amb un substrat massa humit (Blanca García, 2014). A l’any següent s’utilitza un substrat menys humit i es mantenen destapades les caixes d’incubació dels ous a dintre de les incubadores durant la primera setmana (Mar Pons, 2015) i s’obtenen millors resultats. L’últim any es repeteix el mateix procés, però degut a un tall de llum per tempesta elèctrica, amb la baixada de la temperatura la humitat relativa va pujar fins arribar a condensació durant tot un cap de setmana. Aquest excés d’humitat es va considerar la causa que no naixés cap tortuga dels ous de les dues primeres postes del curs passat (Pau Vilaseca, 2016).
L’objectiu principal del meu treball de recerca consisteix en intentar trobar una solució al problema de la humitat durant la incubació dels ous de tortuga mediterrània, tot estudiant diversos models d’incubadores per aire. En aquest sentit, aquest treball representa un canvi important en el sistema artificial d’incubació dels ous, com ho va representar el que es va realitzar en un treball de recerca de fa 8 anys, en el que es va fer un estudi per canviar del sistema de calefacció per aigua a un per aire (Èlia Faixó, 2009). [Treball | Pòster-resum ]
o Planàries. Ecologia i recerca (Sara Jiménez). La proposta d’aquest treball va sorgir per donar continuïtat al treball del curs passat Introducció a l’estudi de les planàries: manteniment, descripció i recerca de Quim Abril. Els meus dos tutors, en Josep Marí, professor de biologia a l’Escola Mestral, i l’Eudald Pascual, doctorant al Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en planàries, van voler continuar amb aquest estudi, perquè interessava comprovar alguns aspectes de caire ecològic observats el curs passat i també afegir noves tècniques de laboratori, algunes d’elles amb l’objectiu que serveixin com a guió de pràctiques per alumnes de biologia de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat.
En aquest treball de recerca pretenem aconseguir veure a partir de planàries de diferents espècies d’aigües dolces de Catalunya com és el seu comportament en diferents condicions ambientals (la temperatura, el pH, la quantitat d’oxigen, la conductivitat i el corrent de l’aigua), la diferència de mides, capacitats de regeneracions i supervivència en medis distints. També, amb planàries d’una mateixa espècie, ens fixarem en com es comporta el metabolisme en les diferents temperatures, i com a conseqüència, quan triguen en regenerar-se.
Un dels reptes més grans d’aquest treball de recerca ha estat fer les hibridacions in situ en un organisme sencer de diferents gens, que consisteix en el marcatge d’algunes cèl·lules de manera específica. Malgrat han estat un gran inconvenient les proves fallides, gràcies als coneixements, rapidesa i experiència de l’Eudald hem pogut treure conclusions i tenir bons resultats. [Treball | Pòster-resum ]
o Fotografia macro. Compacta, smartphone o rèflex? (Ariadna Górriz). La immensa majoria de llibres de fotografia macro (almenys els que jo he consultat) tracten aquesta modalitat de fotografia capturada únicament amb objectius macro muntats en una càmera rèflex, però l’evolució creixent de les millores tecnològiques (molt lligades a les demandes) aplicades a les càmeres que incorporen els smartphones potser ja han arribat a un cert nivell en aquest sentit. Aquesta és una pregunta que ens hem fet, per això un dels objectius serà el de fer una comparativa entre les captures macro utilitzant càmeres rèflex, compactes i smartphones.
Un altre dels objectius d’aquest treball és el de pretendre formar part dels treballs de recerca de fotografia del projecte “Treballant la fotografia” de l’Escola. Per aquest motiu alguns aspectes han estat marcats pel meu tutor per tal de complementar estudis previs, així com el fet que l’explicació ha de ser prou clara perquè pugui resultar útil pels alumnes de Fotografia de 4t d’ESO i ésser utilitzada en futurs treballs de recerca, com ho han estat fins ara els anteriors. En treballs de recerca anteriors s’ha evidenciat que, a diferència de la fotografia clàssica en la que hi havia –encara hi ha- una mida de negatiu estàndard, en la fotografia digital, la norma és precisament la manca d’una mida de sensor estàndard. En aquest treball s’aprofundirà en l’estudi de la influència que té la mida del sensor sobre la profunditat de camp, i s’intentarà comprovar l’expressió “profunditat de camp equivalent a càmera de 35 mm” proposada en un treball anterior (Sandra Roig, 2012), aprofitant que ara disposem d’una càmera de format complet. [Treball | Pòster-resum ]
2017-2018 Document fotocronològic
Curs 2018-2019 (Fase XVII)
o La radiació incident al Pati de les tortugues i els seus efectes biològics (Marina Castellanos). Amb aquest treball s’ha intentat caracteritzar la radiació incident al Pati de les tortugues i la manera amb què aquesta afecta diferents aspectes biològics, alguns d’especial rellevància per la vida de les tortugues.
S’ha elaborat un plànol del pati amb les zones biològicament més rellevants, a sobre del qual s’ha marcat la radiació màxima teòrica que arriba al terra. Després s’estudia com es redueixen, a la pràctica, les zones il·luminades màximes teòriques i la seva influència en les zones biològicament més rellevants. D’aquesta manera hem comprovat que un 39% dels dies de l’any (143 dies) no arriba radiació directa al terra del pati en cap moment del dia, a causa de l’alçada de la paret sud. Aquest factor, juntament amb l’efecte d’ombra del cobricel arbori, provoca un fort gradient de llum que fa possible que en un espai tan reduït hi puguem trobar representats tots els estrats vegetals.
Per altra banda, hem mantingut una zona més oberta de vegetació (podant uns arbres), de la que hem deixat constància amb fotografies des de baix i també des de dalt, perquè la radiació incideixi directament a dues zones rellevants del pati durant l’estiu: la zona de vegetació semiprotegida i la zona de postes de les tortugues. En aquesta última s’ha dut a terme un projecte de registre de temperatura en un niu, en col·laboració amb el treball de recerca de la meva companya Sofia Domènech, per determinar si és possible una hipotètica incubació natural al Pati de les tortugues. [Treball | Pòster-resum ]
o Optimització de la zona de posta d’ous de Testudo hermanni al Pati de les tortugues (Sofia Domènech). L’estudi s’inclou en el Projecte de la tortuga mediterrània que es duu a terme a l’Escola Mestral amb col·laboració amb el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya). L’Escola disposa d’un indret «El Pati de les tortugues» que és Instal·lació Col·laboradora del DAAM (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) de la Generalitat de Catalunya, per a l’estudi i reproducció d’exemplars de Testudo hermanni en condicions de semillibertat.
Aquest any ens hem volgut centrar en l’optimització del primer pas per la reproducció de la tortuga mediterrània: la posta d’ous. En anys anteriors s’havia observat que les tortugues seleccionaven majoritàriament una zona concreta, però que intentaven fer el niu molt enganxades a la paret (on hi ha una filera de pedres) i fins i tot han arribat a pujar sobre les pedres, necessitant de diversos intents abans de trobar el lloc idoni. Això, ens va fer pensar que potser les tortugues busquen un lloc amb una mica d’inclinació a l’hora de fer les postes. Per això, la hipòtesi d’aquest treball és que potser si proporcionem una petita inclinació al substrat de la zona de postes, facilitarem la posta dels ous a les tortugues, reduint el nombre d’intents. Cal destacar que l’acció realitzada ha estat doblement efectiva, perquè s’ha reduït el nombre d’intents i s’ha incrementat el nombre de postes. D’altra banda, també hem volgut aportar noves dades relacionades amb la continuació d’estudis anteriors. [Treball | Pòster-resum ]
o Projectes per a l’optimització de la càmera rèflex digital (Berta Martínez). Aquest treball de recerca es centra en l’estudi del manteniment i utilització d’una càmera rèflex digital per aconseguir un funcionament i qualitat òptims, i en la realització de projectes de fotografia científica, principalment de caire biològic. El primer pas ha estat l’aprenentatge de diversos aspectes de les característiques i el funcionament de la càmera reflex per assolir una base de conceptes que ens permetessin dur a terme els dos projectes tècnics del treball, a) el de decidir quin sistema de neteja de sensors és el més adient, utilitzant les càmeres rèflex de l’escola que ho requereixin, i b) la determinació del punt dolç d’un objectiu, tot comprovant si els nostres resultats concorden amb els publicats i si sempre es compleix la regla que el punt dolç es la distància focal central. El segon pas ha estat la realització d’aquests dos projectes. Pel que fa a la neteja del sensor, s’ha estructurat en dues parts: la primera requeria una determinació de l’estat dels sensors de totes les càmeres. Això ens va permetre saber quines de les càmeres requerien una neteja i, alhora, conèixer la posició en el sensor de les partícules de pols. Després de provar diferents mètodes de neteja hem arribat a la conclusió que els més efectius són els que incorporen un capçal gelatinós; no obstant, en alguns casos de partícules molt enganxades es requereix l’ús de pinzell humit. De la determinació del punt dolç, portada a terme en tres objectius diferents (normal, macro i zoom), hem obtingut uns resultats molt semblants als publicats dels objectius estudiats, i hem descobert que no sempre el punt dolç es situa al mig del recorregut focal d’un objectiu de focal fix i que tampoc es pot afirmar que la millor distància focal d’un objectiu zoom es situa sempre en el centre del seu recorregut, com defensen algunes regles populars.
A part dels dos projectes tècnics esmentats, s’han realitzat nou projectes de fotografia científica, set dels quals de caire biològic i dos de tipus físic. Dels primers podem concloure que no només s’aprèn biologia a partir de la fotografia, sinó que també podem aprendre fotografia intentant capturar fenòmens biològics. Amb els projectes físics, el de la cascada i el del guèiser, hem pogut comprovar la importància de poder disposar de l’arxiu de metadades per interpretar fenòmens relacionats amb la velocitat. [Treball | Pòster-resum ]
2018-2019 Document fotocronològic
Curs 2019-2020 (Fase XVIII)
o Efectes del canvi climàtic en el cicle vital de Testudo hermanni (Mireia Cruz). En aquest treball hem analitzat l’efecte del canvi climàtic en el clima mediterrani, en especial a l’àrea de la conca d’aquest mar, amb l’objectiu de veure el seu efecte en la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i la seva taxa de supervivència, així com les possibles adaptacions a un canvi de clima que aquesta espècie podria adoptar. Per dur-ho a terme, hem estudiat l’efecte local del canvi climàtic en l’hàbitat de la tortuga mediterrània, utilitzant informació publicada en articles científics com els de l’IPCC (Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic). A més, hem fet un estudi de les dues etapes del seu cicle vital que vam considerar més influenciades per variables mediambientals (hibernació i incubació), a més d’una posada en comú entre les dades de temperatura i precipitació recol·lectades per l’estació meteorològica del centre durant els últims 13 anys i les prediccions pels canvis en aquestes variables en el nostre clima. L’estudi de la hibernació i la incubació de la tortuga mediterrània s’ha dut a terme gràcies a les dades dels últims 13 anys que han aportat altres treballs de recerca, fets per estudiants del mateix centre amb les tortugues que viuen al Pati de les Tortugues.
Els resultats indiquen que hi ha hagut un canvi significatiu en la temperatura i la precipitació de regions amb clima mediterrani els últims 40 anys, una tendència que s’espera que continuï en un futur. Aquestes alteracions presenten una reducció en la taxa de supervivència de la tortuga mediterrània i podrien causar canvis en el seu cicle vital, com l’escurçament del període d’hibernació. Tanmateix, aquests canvis també representen una oportunitat per incubar els ous de les postes al Pati de les Tortugues, atès que les condicions de temperatura necessàries podrien esdevenir assequibles.
.
[Treball | Pòster-resum ]
o Actuacions per al control del bon estat de Testudo hermanni en condicions de semillibertat(Carla Duran).Aquest treball, de caire biològic, es basa en un seguit d’estudis relacionats amb les actuacions que cal dur a terme a l’escola per tal d’assegurar el bon estat dels exemplars de tortuga mediterrània, tant de la unitat reproductora dels adults (dues femelles i un mascle) com de les juvenils nascudes a l’escola durant el seu primer any de vida, fins que són lliurades al CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya). El meu treball es focalitza principalment en el seguiment complet del cicle vital de l’animal, des que surt del seu estat de letargia, seguit d’una època molt activa pel que fa a l’alimentació, consistent en la recuperació del pes perdut durant la hibernació i posterior preparació per les etapes de reproducció (aparellament, postes, incubació artificial i naixements). Concretament, s’ha volgut aprofundir amb el tema de l’autosuficiència alimentaria al pati, ja que es un tema pendent de resoldre que compta amb alguns factors en contra, entre els quals hi ha la insuficient incidència de radiació directa durant bona part de l’any, que dificulta que algunes de les plantes heliòfiles de les que formen part de la seva alimentació en condicions naturals es mantinguin vives en època d’estiu. En qualsevol cas es tracta d’assegurar un lliure accés de les tortugues a una alimentació correcta (inclosos alguns suplements alimentaris) per descartar que els eventuals problemes que puguin aparèixer siguin deguts a alguna deficiència nutritiva o vitamínica per manca de la seva disponibilitat. Paral·lelament, s’han investigat i narrat les diferents complicacions que ens hem trobat durant el curs, per ser exactes el cas de quatre tortugues amb problemes que han posat a la corda fluixa la seva supervivència. No hem d’oblidar que es tracta d’exemplars molt joves (sovint sense arribar a l’any de vida). En concret, s’ha fet el seguiment de dos exemplars amb problemes de pes, un altre amb una infecció ocular i s’ha tingut l’oportunitat de realitzar una necròpsia per investigar les causes d’una mort inesperada. En aquests dos últims casos, s’han agafat mostres per a la realització d’anàlisis. En el primer cas, una anàlisi genètica per PCR per descartar la possible presència de picornavirus i, en el segon, per realitzar una anàlisi microbiològica per determinar el patogen causant de la infecció ocular i l’antibiograma per tal de determinar l’antibiòtic més eficaç per tractar la infecció.
[Treball | Pòster-resum ]
o Projectes fotogràfics amb càmeres rèflex (Alba Jiménez). Aquest treball s’inclou dins el projecte “Treballant la fotografia” de l’Escola. En conseqüència apareixen mencions i ampliacions d’aspectes desenvolupats en treballs de recerca anteriors com l’objectiu fotogràfic, la composició i l‘histograma entre altres. Tanmateix els nous aspectes tractats en aquest projecte, com la distància hiperfocal i la tècnica d’HDR (High Dynamic Range), passaran a formar part d’aquest projecte major. L’ objectiu principal ha estat aprendre a dominar els paràmetres i funcions de les diferents càmeres rèflex de l’Escola, i familiaritzar-me amb la utilització d’accessoris fotogràfics (objectius, focus d’estudi, trípodes, flaixos externs, disparadors de cable…), per tal de poder-ho aplicar a la realització de projectes fotogràfics propis. S’han realitzat un total de deu projectes fotogràfics, dels quals sis són de caire biològic (principalment de macrofotografia), tres de tècnica fotogràfica (textures, control de la velocitat d’obturació i paisatge) i un projecte de caire tècnic (HDR en càmera rèflex i smartphone). Per últim s’han dut a terme les fotografies del document fotocronològic de les activitats realitzades al Pati de les tortugues, que hem elaborat juntament amb les meves companyes de treball de recerca, Mireia Cruz i Carla Duran.
[Treball | Pòster-resum ]
2019-2020 Document fotocronològic
Curs 2020-2021 (Fase XIX)
o Hidrogel. Una solució per a la zona de vegetació semiprotegida del Pati de les tortugues? (Bernat Ferrer). Aquest treball de recerca consta de diferents experiments que s’han dut a terme abans, durant i després del confinament provocat per la COVID-19. Dins del propi treball hi destaquen dos grans apartats relacionats en diferents àmbits: experimentació i recerca d’informació de la substància i, després, comprovar l’efecte de la seva aplicació en la zona de vegetació semiprotegida del Pati de les tortugues. Al laboratori hem comprovat, per exemple, que el volum de les boles d’hidrogel varia molt en funció de la duresa de l’aigua i que afegir hidrogel en pols a una mostra de terra ajuda aquesta a retenir l’aigua més temps, però no tant com esperàvem. De la segona part, consistent en realitzar un total de sis aplicacions d’hidrogel en espècies vegetals que formen part la de dieta de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), es pot concloure que l’hidrogel sí és efectiu per utilitzar en la zona de vegetació semiprotegida del Pati de les tortugues per trasplantar-hi plantes, sobretot si s’utilitza el mètode consistent en aplicar l’hidrogel directament a la zona de l’arrel en el moment del trasplantament, en lloc de barrejar-lo únicament amb tota la terra.
[Treball | Pòster-resum ]
o Les malformacions de nombre de plaques en Testudo hermanni afecten al seu creixement?(Bernat Medina).En aquest treball de recerca, que s’inclou en el projecte del Pati de les tortugues, s’intenta esbrinar si les duplicacions de les plaques de la closca, aparegudes amb una certa freqüència en els exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) nascuts a l’escola, afecten al seu creixement. En primer lloc es realitza un estudi retrospectiu dels tipus de malformacions aparegudes a l’escola, sobretot centrat en les duplicacions i analitzant visualment els resultats de les tres últimes generacions pel que fa a malformacions, temperatura d’incubació i taxa de creixement durant el primer any de vida. Segons aquesta anàlisi sembla ser que les tortugues que presenten malformacions tenen una taxa de creixement més baixa que les que no en presenten. Les diferències són més acusades en les tortugues de la generació de 2019, que també és la més nombrosa. Per això és la seleccionada per realitzar un estudi estadístic per comprovar si les diferències observades realment existeixen, però degut al baix nombre de mostres els resultats no són significatius. A part de l’estudi esmentat, amb aquest treball s’han aportat noves dades relacionades amb la reproducció de la tortuga mediterrània a l’escola, com ara nombre de postes i d’ous, naixements, eficiència reproductora i malformacions (per causes genètiques i ambientals) per ser utilitzades en futurs treballs.
[Treball | Pòster-resum ]
o Aproximació al reportatge fotogràfic de caire científic (Ana Hernández). Aquest treball de recerca pretén formar part del projecte Treballant la fotografia de l’escola, per aquesta raó inclou una explicació d’aquest projecte i sovint apareixen mencions a treballs de recerca anteriors. L’objectiu central es estudiar les característiques dels diferents gèneres fotogràfics i aprofundir en el gènere del reportatge, sobretot el de caire científic. Aquest tipus de reportatge no és nou a l’escola, però no s’hi ha dedicat cap treball de recerca anterior.
Es comença el treball fent un curs general de fotografia online, es descriuen els diferents gèneres fotogràfics, s’amplia el de reportatge i es complementa amb un primer projecte que serveix per completar el curs de fotografia esmentat. A partir d’aquí es planifiquen i porten a terme diversos projectes utilitzant objectius fotogràfics específics (macro, gran angular, teleobjectiu), principalment de reportatge científic i de fotografia de paisatge. En aquests últims s’utilitzen dos tipus de tècniques per fer panoràmiques i dos tipus de càmeres per comparar els resultats. També es porten a terme les fotografies per els microreportatges del document fotocronològic del projecte del Pati de les tortugues juntament amb els meus companys de treball de recerca Bernat Ferrer i Bernat Medina.
[Treball | Pòster-resum ]
2020-2021 Document fotocronològic
Curs 2021-2022 (Fase XX)
o Hidrogel II. Aplicació de l’hidrogel a la zona de vegetació semiprotegida del Pati de les tortugues i a la zona est de les enfiladisses (Laia Pons). Aquest treball de recerca parteix d’un treball de recerca de l’any anterior i té com a objectiu resoldre el problema de la dessecació a la zona de vegetació semiprotegida del Pati de les tortugues. Per això ens hem basat en la informació recollida en aquest últim i en les conclusions que s’hi van extreure per realitzar els experiments de la part pràctica, que consisteixen en una primera prova per mesurar el temps que triga en assecar-se la terra amb hidrogel a una determinada temperatura en comparació amb la que no en porta, i en una segona prova en la qual vam fer diversos plantatges d’espècies que formen part de la dieta de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) a la zona de vegetació semiprotegida, utilitzant la metodologia recomanada a l’anterior treball de recerca, que consisteix en aplicar l’hidrogel directament a la zona de l’arrel on es farà el transplantament. Els resultats obtinguts d’aquestes pràctiques han confirmat la hipòtesi en la qual se centra aquest treball: que l’hidrogel sí es una bona solució per el problema de la dessecació a la zona de vegetació semiprotegida del Pati de les tortugues i a la zona est de les enfiladisses. Tanmateix cal estudiar millor la dosificació òptima d’hidrogel perquè hem vist que en quantitats excessives arriba a desenterrar les plantes.
[Treball | Pòster-resum ]
o Diferència en l’eficiència reproductora de les tortugues de l’escola. Possibles causes.(Berta Ruiz).En aquest treball de recerca, que s’inclou en el projecte del Pati de les tortugues, s’intenta esbrinar a què és deguda la significativa i repetida diferència entre l’eficiència reproductora de les dues femelles de la unitat reproductora de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) de l’Escola.
Per dur-ho a terme, en primer lloc hem analitzat el Banc de dades del Pati de les tortugues per poder fer una anàlisi comparativa dels resultats amb els dels anys anteriors. Els resultats d’aquesta anàlisi indiquen que des del 2012, que es va començar a analitzar, la tortuga gran (codi 7495) presenta una eficiència reproductora major que la mitjana (codi 6218), amb diferències sovint superiors al 50%. La causa d’aquesta diferència és un aspecte no acabat de resoldre perquè, malgrat hem vist que l’edat és un factor important per determinar l’eficiència reproductora de les tortugues, no podem descartar altres causes, entre altres coses perquè aquest ha estat l’any en el que l’eficiència reproductora de la tortuga gran ha estat més alta.
Tot i que s’han aportat noves dades també de les malformacions de les tortugues juvenils de la nova generació, queden pendents estudis per quantificar millor les causes genètiques i ambientals d’aquestes.
S’ha confirmat un cop més l’efecte positiu de provocar una petita inclinació del substrat a la zona de postes (més postes i menys intents) i s’han obtingut els millors resultats en el nombre d’ous i en el nombre de naixements a l’Escola. Aquest exitós resultat permetrà realitzar estudis amb exemplars juvenils (generació BL) que fins ara no s’havien pogut programar.
[Treball | Pòster-resum ]
o Fotografia amb smartphone. Aplicació a la Biologia (Eloi Zamora). Aquest treball pretén formar part del projecte Treballant la fotografia de l’escola, per aquesta raó inclou una explicació d’aquest projecte i sovint apareixen mencions a treballs de recerca anteriors. La finalitat del treball consisteix en estudiar les característiques de les càmeres dels smartphones moderns i la seva aplicabilitat a la Biologia. Per una banda, per la seva utilitat d’ús directe en lupes, microscopis i telescopis i, per altra banda, per la facilitat que permeten algunes aplicacions (apps) per a resoldre aspectes biològics com la bioidentificació d’organismes. S’ha analitzat l’aplicabilitat d’una app (Google Lens) per a la identificació d’organismes i s’han portat a terme diversos projectes fotogràfics pràctics, 3 projectes tècnics i 4 projectes biològics, utilitzant dos tipus d’smartphones, un de cada sistema operatiu dels dos que existeixen actualment (iOS i Android), amb els que s’ha pogut demostrar la utilitat dels mòbils actuals a la Biologia. Finalment, s’han portat a terme les fotografies per els microreportatges del document fotocronològic del projecte del Pati de les tortugues juntament amb les meves companyes de treball de recerca Berta Ruiz i Laia Pons..
[Treball | Pòster-resum ]
2021-2022 Document fotocronològic
Curs 2022-2023 (Fase XXI)
o Possibles efectes del canvi climàtic sobre la hibernació d’exemplars juvenils de Testudo hermanni. Canvis fenològics i pèrdua de pes (Claudia Guerra). En aquest treball hem analitzat els possibles efectes que té l’existència de llargs períodes secs (provocats pel canvi climàtic) sobre la fenologia i la pèrdua de pes durant la hibernació d’exemplars juvenils de tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Les tortugues s’han mantingut en un indret protegit del Pati de les tortugues en dos ambients diferents, un de sec i un altre d’humit. Periòdicament s’han fet observacions de si les tortugues estaven enterrades o no, i si estaven amb els ulls tancats o oberts. Tant les observacions fenològiques com la presa de dades de pes han estat sempre fetes a les hores centrals del dia, ja que és el moment en que es pot esperar que sigui més fàcil trobar-les despertes. Després d’analitzar les observacions fenològiques podem dir que gairebé no hem trobat diferència entre els dos tractaments pel que fa a tortugues enterrades i no enterrades (d (fora)) i dormides (d) o despertes (Ø), però també cal assenyalar que aquests resultats no es poden considerar del tot definitius perquè, entre altres raons, els registres no són del tot complets.
De cara a estudis futurs, seria molt interessant aportar més dades en aquest sentit per poder arribar a quantificar aquest efecte sobre la deshidratació i com posar-hi solució, ja que amb el canvi climàtic els hiverns irregulars com el d’aquest any sembla ser que es faran cada vegada més freqüents.
[Treball | Pòster-resum ]
o Mort sobtada d’exemplars juvenils de Testudo hermanni en condicions de semillibertat. Possibles causes. (Miquel Rodríguez).
Hem investigat i explicat les diferents complicacions que ens hem trobat durant el curs. En concret, hem fet el seguiment des del seu naixement dels 7 exemplars que han acabat morint, un d’ells de manera extremadament prematura. A més, hem tingut l’oportunitat, amb la col·laboració del CRARC, de realitzar necròpsies, histologia i PCR per investigar les possibles causes. La conclusió que hem extret ha estat que la mort dels 7 exemplars de la generació BL no ha estat provocada per una infecció per picornavirus, que era la nostra sospita inicial. L’observació visual dels òrgans vitals durant les diferents necròpsies va fer sospitar al Dr. Martínez-Silvestre que es podia tractar d’un problema de gota renal, sospita que es va acabar confirmant amb la anàlisi histològica practicada als diferents òrgans. Les patologies derivades d’aquesta malaltia són tubulonefritis i pericarditis úrica, observables en les mostres microscòpiques que es van obtenir.
Per acabar, l’últim que hem fet és teoritzar, amb les diferents mesures preses a l’Escola, sobre quina ha estat la causa de la gota renal. Amb la informació que tenim, tot sembla indicar que ve causada per problemes a la hibernació, segurament degut al canvi climàtic. Això indicaria que anirà a pitjor amb el temps. Aquest últim punt és un bon inici per a molts projectes futurs. Tant de bo hagi estat un fet esporàdic i no es repeteixi any rere any o tendeixi a empitjorar.
[Treball | Pòster-resum ]
o Projectes fotogràfics amb càmera rèflex (II)(Ona Callejón). Aquest treball de recerca de caràcter fotogràfic s’inclou en el projecte Treballant la fotografia de l’escola. L’objectiu principal ha estat el d’aprendre diferents tècniques fotogràfiques per a la realització de projectes propis.
La part pràctica consta de tres grups de projectes realitzats al llarg d’aquest any. Un primer grup, de projectes tècnics, on s’intenta comprovar l’efecte del filtre neutre UV sobre la qualitat òptica final, capturar els planetes galileans de Júpiter amb un Digiscoping sense motor (star tracker) i mostrar l’eliminació de reflexos amb el filtre polaritzador.
Un segon grup, el més extens, en el que es porten a terme més de 20 projectes biològics, realitzats a l’escola i al seu voltant i en diverses sortides amb el grup de recerca (Parc Natural del Montseny, CRARC) i particulars (Cim d’Àguiles i costa de Llançà).
I un tercer grup de projectes, on s’inclouen projectes de diferents estils de fotografia inspirats en llibres que he llegit sobre fotografia (fotografia minimalista, paisatge i retrat).
Paral·lelament, s’ha portat a terme la major part del conjunt de fotografies de les activitats i sortides del Document fotocronològic del projecte del Pati de les tortugues, que ha estat realitzat conjuntament amb els meus companys Miquel Rodríguez i Clàudia Guerra.
[Treball | Pòster-resum ]