El Pati de les tortugues és un tros de natura (amb arbres i un bassal) que representa un laboratori a cel obert en el que els alumnes de l’Escola hi fan recerca, sobretot els alumnes de biologia de batxillerat, que s’inclouen en tres línies d’estudi principals: el bassal, la vegetació i les tortugues. Aquesta última en estreta col·laboració amb el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya) de Masquefa, ja que des de juny de 2003 el Pati de les tortugues és instal·lació col·laboradora del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per a la tinença i cria de tortuga mediterrània (espècie protegida i en perill d’extinció), i és el CRARC qui gestiona aquestes instal·lacions, que tenen com a principal objectiu la reproducció en captivitat d’aquesta espècie per a la seva reintroducció al seu hàbitat natural (massís del Garraf i parc natural del Montsant principalment). Ara bé, malgrat que important, la reproducció no és el principal objectiu sinó la investigació real d’alguns aspectes encara poc coneguts (proposats per Joaquim Soler i Albert Martínez-Silvestre del CRARC) o fins i tot inèdits que hem anat descobrint amb alguns treballs de recerca de batxillerat dels últims anys (vegeu més endavant).
A part del CRARC, estan col·laborant (o han col·laborat) en el projecte Pati de les tortugues altres institucions (diversos departaments de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Herter instruments, Laboratoris Almirall, Oryx: la botiga de l’amant de la natura) de les que hem rebut ajudes de diferents tipus (assessorament, metodologia, subvenció…).
Com introducció a la seva història es transcriu l’article “El Pati de les tortugues” que va escriure Gerard Sagués (alumne de 2n de Batxillerat) en la revista de l’Escola, corresponent al 1r trimestre del curs 2004-2005:
“Tothom que hagi entrat alguna vegada a l’Escola Mestral s’haurà fixat que hi ha un indret conegut com a Pati de les tortugues. Aquest recinte, de perímetre tancat, però a cel obert, té un aspecte més aviat salvatge, amb una vegetació frondosa i una bassa de considerables dimensions. Comencem per fer una mica d’història de com ha anat evolucionant. El Pati de les tortugues té una trentena d’anys, ja que va néixer amb l’actual edifici de l’escola. Originàriament hi havia poca vegetació, però amb el pas del temps s’ha anat desenvolupant cada vegada més fins assolir la respectable talla i biodiversitat de l’actualitat. Pel que fa a les tortugues, sempre n’hi ha hagut en aquest pati (d’aquí el nom). Les primeres les van aportar en Pasqual Navarro i en Josep Marí, que són precisament els que van construir un petit bassal al pati ara fa uns vint anys. Aquest bassal, però, sense cap mecanisme de circulació de l’aigua, amb els anys va esdevenir una bassa eutròfica poc agradable a la vista. L’any 2002 es va considerar la remodelació del Pati de les tortugues i el Consell Rector va encarregar el projecte a en Josep Marí, professor de biologia, que tingué la idea que aquesta tasca podia ser un projecte per treballar amb els alumnes de batxillerat de l’escola, i fer-ho com a treball de caire interdisciplinari.
A partir d’aquí, es varen començar a recopilar idees i a pensar quina podia ser la millor manera per tal que quedés el més estètic possible, sempre que s’acomplissin les condicions de caire ecològic que el mateix professor havia marcat. Amb els coneixements d’ecologia que van adquirint els alumnes al llarg dels anys que passen a l’escola, juntament amb l’ajuda de professors i personal especialitzat en la matèria, es va realitzar el disseny i la construcció d’un bassal (amb rierol incorporat) i la introducció de noves espècies vegetals en una zona del pati on abans no hi havia vegetació. Un cop el més difícil ja estava fet (disseny i construcció del bassal i rierol), les tasques d’investigació d’aquest indret, que en certa manera pot considerar-se una extensió o braç viu del laboratori de biologia, continuen i és previst que continuïn durant molts anys, ja que –segons Josep Marí- cada treball que s’hi realitza obre camí a futurs treballs de recerca i tots ells, realitzats individualment o en grup, hi van deixant la seva empremta. Així, per exemple, s’ha aconseguit un conveni de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient per a tenir fauna autòctona, concretament exemplars de tortuga mediterrània (Testudo hermanni).
Certament aquí es posa de manifest allò de que quan més saps, més desconeixes; any rere any s’hi han anat realitzant estudis de recerca que han obert camí a futures investigacions. Cal assenyalar també que tots els alumnes que realitzen treballs de recerca relacionats amb el Pati de les tortugues, independentment del seu tema d’estudi, participen en totes les tasques pràctiques, tant del mateix pati (observacions del comportament dels animals, manteniment del bassal, presa de mesures diverses, treure/posar plantes, detecció d’ous,…), com al laboratori (muntatges amb aquaris, terraris i incubadores, buidatge de dades, observacions amb microscopis i lupes binoculars, registre fotogràfic d’esdeveniments…) o les sortides (CRARC, Facultat de Biologia, Jardí Botànic, hivernacles, a la muntanya…). De totes aquestes activitats es farà un seguiment (ajudat amb fotografies) i opcionalment es presentarà, com annex, en cadascun dels treballs de recerca. A continuació es citen els títols dels treballs que s’han realitzat al pati els últims anys, acompanyats d’una breu descripció i del nom dels autors.
D'altra banda, el rigor que apliquem a la nostra metodologia de treball i l'estreta col•laboració que mantenim amb el CRARC i diversos departaments universitaris, permet utilitzar dades dels nostres treballs de recerca en publicacions científiques (és el cas, per exemple, d'un dels llibres de Joaquim Soler i Albert Martínez "La tortuga mediterrània a Catalunya" de l'editorial Natura, Barcelona 2005) o fins i tot articles sencers per a la seva publicació en revistes científiques especialitzades. Aquest és el cas d’un article sobre la hibernació en el Butlletí de la Societat Catalana d’Herpetologia [1], arrel de les troballes realitzades en tres treballs de recerca, i d’un altre sobre la determinació, per osteocronologia, de l’edat d’una tortuga d’edat avançada en el Boletín de la Sociedad Española de Herpetología [2], arran dels estudis realitzats en dos treballs de recerca de l’escola.
Podeu escoltar un resum del projecte de recerca en l’espai Blog de mestres de Catalunya ràdio i Catalunya informació.
[1] PASCUAL, E., HERRERIAS, L., VENDRELL, A, MARÍ, J., MARTÍNEZ, A. I SOLER, J. (2011). Aportacions a les variacions de pes durant el procés d’hibernació en Testudo hermanni hermanni (Gmelin 1789). Butlletí de la Societat Catalana d’Herpetologia nº19.
[2] ALBA PRIETO, ALBERT MARTÍNEZ-SILVESTRE, JOAQUIM SOLER, DAVID BRETONES, EUDALD PASCUAL& JOSEP MARÍ (2013). Aportaciones al estudio osteocronológico en un ejemplar de Testudo hermanni. Bol. Asoc. Herpetol. Esp. (2013) 24(1).